BARCELONA, 1945 Malvehy

Plantejar-se l’obra amb rigor intel·lectual és una de les claus que ajuden a entendre una pintura com la seva que es mostra envoltada de silenci, poesia i quasi misteri.

L’arquitectura de les seves construccions queda palesa tant als paisatges urbans de París, Amsterdam i els que darrerament dedica a Nova York, com als bodegons o als ports pesquers.

BIOGRAFIA

Nascut a Barcelona l’any 1945, estudià pintura a Barcelona i París. L’any 1972 realitzà la seva primera exposició individual i, des d’aleshores, trobem les seves obres a les principals galeries nacionals i internacionals, especialment a les d’Europa i Estats Units. Ha obtingut diversos premis, entre els quals podem destacar la Medalla de Bronze a Sitges, 1976, la Medalla de Plata a Evian, 1983 o el Primer Premi en Aix-en-Provence, 1984. L’any 1981 va ser seleccionat per formar part de l’Homenatge a Picasso organitzat a Barcelona. Ha aparegut en nombroses crítiques com la que li realitzà Fernando Gutiérrez a La Vanguardia o la del crític Rafael Manzano.

Eduard Malvehy és un dels pintors actuals que ha sabut construir la seva pròpia geometria pictòrica. L’arquitectura de les seves construccions queda palesa tant als paisatges urbans de París, Amsterdam i els que darrerament dedica a Nova York, com als bodegons o als ports pesquers. Plantejar-se l’obra amb rigor intel·lectual, potser, és una de les claus que ajuden a entendre una pintura com la seva que es mostra envoltada de silenci, poesia i quasi misteri, i on la linealitat de les formes no pren cap protagonisme a la llum.

EDUARD MALVEHY

per Francesc Galí

Plantejar-se l’obra plàstica amb rigor intel·lectual pot ser una de les claus que ajuden a entendre i gosar una pintura, com la que realitza Eduard Malvehy, que dóna imatge a una realitat -totes li valen- envoltada de silenci, poesia i quasi misteri.

Temes urbans, paisatges i marines són els que, junt al de natures mortes, acostuma a representar dintre d’una singular estructuració en la qual la composició, el pla i els volums, cobren creativa interpretació sense que l’objectivitat figurativa perdi sentit com a representació. Motius que desenvolupa mitjançant una configuració ordenada dintre d’arquitectònics límits -fets presents a través del dibuix i la taca- que accepten la coloració de la llum, base important del seu quefer representatiu.

Trasllat de la realitat del model al de la seva pintura que, a més de realitzar-lo -instal·lant-lo- a través d’un dibuix ben assentat, ho fa afegint una coloració descriptiva lliure de semblança i d’accents, arribada d’una paleta entonada dintre d’una escala de tons que creix i decreix natural, sense brusquetats, en expressió del silenci amb què acompanya allò que pot contemplar-se com a realitat somniada.

Una molt personal composició és la que posa en joc a les seves obres: verticalitat i la consecució de la sensació de volum es donen cita formal en la seva realització. Linialitat i cos de les formes que la llum, d’una manera també natural, s’hi posa conseqüent al protagonisme de la seva configuració. És, aquesta, una de les formes que Eduard Malvehy empra per a deixar-hi -sense sorolls cromàtics però sòlidament construïdes- unes mostres inequívoques de la subjectivitat i sensibilitat amb què deixa feta la seva pintura.

L’EQUILIBRI PICTÒRIC D’EDUARD MALVEHY

per Josep M. Cadena

La pintura d’Eduard Malvehy, especialment dedicada a la plasmació del paisatge, tot i resultar molt variada en quant a la captació de llocs i moments ambientals, té unes comunes característiques estructurals que la situen en una concepció filosòfica que ens ajuda a resoldre d’una manera agradablement cartesiana les contradiccions que acostuma a presentar l’existència, doncs cada quadre d’aquest pintor, representi Cadaqués o Portofino, Nova York o Amsterdam, unes coordenades geogràfiques que habitualment coneixem per proximitat o de les quals només hem sentit parlar a persones que com l’autor tenen la passió del viatge com a motor de noves sensacions, ens dóna sensacions agradablement entenedores i ens proporciona seguretats.

Des de fa anys conec la pintura de Malvehy i sempre he valorat molt positivament el seu sentit de l’equilibri, amb colors i formes que són veritables lliçons de lògica dins del present i que ens tranquilÂ·litzen de cara al futur. Amb la seva obra, ell actua com un seny ordenador del territori i de la societat humana, i organitza assentaments urbans on és possible créixer mitjançant el treball en comú i on hi ha espais per a l’oci i el descans individual.

Neta i polida, la creació pictòrica de Malvehy no deixa res a l’atzar, sinó que estableix amb claredat tot el que vol explicar d’unes realitats vistes que ell transforma en conceptes de bellesa que sempre van més enllà del que externament descriuen. Perquè, situats davant dels seus quadres, mai no ens hem de quedar en una fàcil localització espacial i temporal. Cal anar més endins de la seva matemàtica pictòrica i donar la solució correcta a l’equació de la vida que ens planteja. Perquè Malvehy, encara que no ho sembli, sempre ens presenta incògnites a resoldre. I per a desxifrar-les només cal tenir desperts els sentits de la sensibilitat i el bon gust, i posseir una equilibrada voluntat de creure més en el seny que en la rauxa, per a així assemblar-nos el més possible a l’artista i gaudir millor de la comprensió del seu treball.

EQUILIBRI I ORDRE EN LA PINTURA D’EDUARD MALVEHY

per Josep M. Cadena

En aquests temps de confusió i quan un nou any comença, crec que l’obra pictòrica d’Eduard Malvehy ens ajuda a trobar la necessària serenor i, fins i tot, l’imprescindible voluntat de superació que necessitem per a anar més enllà dels reptes que ens envolten. Ell porta anys mantenint la seva postura d’equilibri, tant en la construcció de les formes com en el color amb què els hi dóna cos, aconseguint així un excel·lent suport per a què el nostre pensament s’enforteixi i tingui una manera segura per a progressar.

A l’obra de Malvehy és factible trobar les positives referències sobre el que hem vist en diferents viatges, junt amb el que hem après en diverses lectures sobre el món que ens envolta. Amb això desitjo dir que és una pintura realista i alhora culta, feta sobre experiències relacionades amb els llocs que l’artista visita i s’estima i filles, en darrera instància, del pensament que ha construït sobre els mateixos per a donar-nos originals motius de reflexió. Innova a partir del que col·lectivament sabem perquè és fruit de generacions que han anat decantant els seus coneixements, d’acord amb les necessitats pràctiques que es tenien, però també estableix nous i positius ambients.

Eduard Malvehy és personal, sense cap mena d’esforç per a ser-ho. Sempre actua amb naturalitat i pinta d’una manera tranquil·la. Hi ha veritable esforç en el que fa, com és lògic i fins i tot necessari que passi, però s’expressa amb la serenor de l’aigua que passa per un rierol, lluny ja del brollar de la font que trencà la pedra per a néixer i de la que té clara consciència de procedir. Aconsegueix que en la seva pintura les coses passin amb ordre, sense tensions que trenquin per a una banda o per una altra. Serveix al conjunt i es fa intèrpret del mateix perquè sap de la seva trascendència de futur. Per això, encara que recorda el passat i sempre actua sobre el present en què viu, mira cap al futur que ha d’arribar.

Així, quan com a pintor es fixa en la ceràmica i estableix composicions pròpies, aquestes mai no són natures mortes, sinó que amb la diversitat de formes que aplega per a construir cada quadre, aquests viuen i ens apropen a una societat que, feta amb elements molt diversos, sap organitzar-se per a poder arribar a ésser millor.

ELS PAISATGES PLURALS I GLOBALS D’EDUARD MALVEHY

per Josep M. Cadena

Penso que aquells sancugatencs que habitualment visiten les exposicions que ofereix la Sala Rusiñol celebraran que hi torni a mostrar la seva obra l’artista Eduard Malvehy. Ara feia tres anys que aquest notable pintor no exhibia els seus quadres a la galeria, i els seus seguidors desitgem apreciar l’evolució d’aquest creatiu que, gran observador de la realitat, destaca en els paisatges urbans europeus i en la composició dels bodegons, que tracta amb una precisió de traç i un equilibri lumínic que els confereix una atmosfera que destil·la una harmonia que prové de la sensació que experimenta l’observador del llenç de trobar-se integrat en l’escena que és objecte de la seva atenció.

Eduard Malvehy (Barcelona,1945), format pictòricament a Barcelona i París, exposa des de 1972. Ho fa amb regularitat a molts punts d’Espanya, resta d’Europa i Estats Units. Des de fa uns anys resideix habitualment a Saragossa, i crec que aprofita la tranquil·litat que ha bastit al seu voltant per a aprofundir en una obra altament colorista, perfectament estructurada en les seves arquitectures internes, que mantenint-se fidel al llenguatge personal que ha sabut crear, transmet unes profitoses lliçons de civilitat. La seva pintura és culta alhora que descriptiva, i expressa una voluntat d’unió entre indrets i persones cridats a assolir fites de progrés constant. Dins de la diversitat de poblacions d’Europa i Estats-Units que representa als seus quadres sempre hi ha engrescadores projeccions cap a un futur de participació en comú. I el mateix succeeix amb els bodegons de ceràmiques i vidres, en els que les belleses formals de les ampolles, els gots, els bols i els plats, més enllà de les característiques més distintives de cada element, actuen conjuntament i articulen un conjunt de gran estètica.

Al meu entendre, Malvehy ha trobat el camí amb el que millor s’identifica i sap seguir-lo amb llibertat artística i desig de servei a la societat. Creu en el que diu i ho expressa amb les paraules justes, tant en els colors com en les formes. I té la virtut de fer-nos sentir partícips d’una voluntat comuna i global mitjançant la seva pintura.